Presentación

La música es la belleza de lo más primordial que anida en nosotros. En el latir del corazón se halla el ritmo. En la respiración, la melodía. Y en la relación con cuanto nos rodea, la armonía.

Baraka es una palabra de origen árabe que significa aliento vital, energía de Vida, gracia divina, y se refiere pues a lo más genuino que hay en nosotros, a lo más "original", y ésta es la razón por la que hemos denominado así a nuestro blog.

Cultivar la música en cualquiera de sus facetas (el estudio, la audición, la práctica o la reflexión) es un gran placer, que en absoluto está reñido con el cultivo de toda una serie de cualidades, como la paciencia, la memoria, la generosidad, la humildad, la fuerza, etc., quizás no muy en boga actualmente, pero sin las cuales no existe el músico verdadero, ni, en definitiva, el ser humano verdadero.

Y por último, lo principal: 'Baraka' no existiría de no haber entrado en contacto con el Institut d'Estudis Sufís de Barcelona que dirige Halil Bárcena, y a través de él, con la obra y el legado de exquisita sabiduría del poeta y místico persa Mawlânâ Yalâl al-Dîn Rûmî (1207-1273), el cual hizo de la música una vía privilegiada de conocimiento interior. Nuestro agradecimiento de corazón a ambos.

Sean pues muy bienvenidos a nuestro blog, en el que esperamos encuentren contenidos que puedan ser de su interés. Ésta al menos ha sido nuestra intención al compartirlos con ustedes.

Leili Castella
'Baraka, música con alma'

.

.

diumenge, 23 d’abril de 2017

Sant Jordi 2017




De la lectura




Indian Miniature Painting:



LE VER MANGEUR DE LIVRES

J’ai entendu un soir dans ma bibliothèque
Un ver mangeur de livres dire à un papillon :
« Je me suis posé sur les pages d’Avicenne,
J’ai vu maint manuscrit de Farabi,
Mais je n’ai pas encore compris la philosophie de la vie !
Je demeure dans la même obscurité, n’ayant point reçu de lumière. »
Le papillon à demi consumé par la flamme lui répondit :
« Ce trésor précieux, tu no le trouveras en aucun livre :
C’est l’ardeur qui rend plus vive la vie,
C’est l’ardeur seule qui lui donne des ailes ! »



Muhàmmad Iqbal (1877-1938)


Message de l’Orient, Muhammad Iqbal, Les Belles Lettres, Paris, 1956, p.103.


dimarts, 11 d’abril de 2017

La lucidesa de Muhàmad Iqbal (2)




Muhàmmad Iqbal, la lucidesa implacable
(2) 



Moroccan Daydream...:



CULTURE

L'homme se farda d'abord du fard de la culture,
Et fit apparaître blanc comme neige son visage noir.
Il couvrit sa main de fer d'un gant de velours, 
Et ensorcela les gens par sa plume, tout en tirant l'epée de son fourreau.
Ce fourbe a élevé un temple à la paix,
Et dansé alentour sur la mélodie du luth.
Je l'ai connu, lorsque la guerre a révélé son vrai visage:
Il n'était qu'un "verseur de sang"(*) "un ennemi déclaré"(**).


(*) Qoran 2,30.
(**) Qoran 16,4 et 36,77. Ce poème satirique a été écrit à propos de la Sociéte des Nations.

Muhàmmad Iqbal (1877-1938)



Message de l’Orient, Muhammad Iqbal, Les Belles Lettres, Paris, 1956, p.134-135.

diumenge, 2 d’abril de 2017

El savi i les portes


El savi i les portes 


Rabat, Marruecos:


GHANI LE CACHEMIRIEN


Ghani, ce poète au chant de rossignol, ce chantre du Cachemire enchanté
Lorsqu’il était dans sa maison, fermait la porte,
Lorsqu’il sortait de sa maison, laissait sa porte ouverte.
Quelqu’un lui dit : « O poète qui ravis le cœur,
Tout le monde s’étonne de ton action ! »
Quelle belle réponse lui fit cet homme détaché du monde
Mais prince au royaume de l’esprit :
« Ce n’est que de moi que les hommes peuvent tirer profit :
Y a-t-il dans cette maison un autre bien que moi ? »
Tant que Ghani est assis dans son logis
Un bien précieux se trouve dans sa demeure ;
Mais lorsque cet enchanteur n’est plus à la maison,
Il n’est point de maison plus vide que la sienne.


Muhàmmad Iqbal (1877-1938) 

Message de l’Orient, Muhammad Iqbal, Les Belles Lettres, Paris, 1956, p.130.


dijous, 30 de març de 2017

La lucidesa de Muhàmmad Iqbal



Muhàmmad Iqbal, la lucidesa implacable
(1) 




Tile Decoration from Alhambra Palace, Granada, Spain:

LA SOCIÉTÉ DES NATIONS

Afin de bannir la guerre de ce vieux monde,
De braves gens avaient fait un nouveau projet;
Ce que je sais, c’est que quelques voleurs de linceuls
Ont formé une ligue pour distribuer les tombes.

Muhàmmad Iqbal (1877-1938)


Message de l’Orient, Muhammad Iqbal, Les Belles Lettres, Paris, 1956, p.173.

dimarts, 21 de març de 2017

Nowrûz 2017

¡Nowrûz-tân pîrûz!
¡Sâl-é now mobârak!


Imatge relacionada


LE PARFUM DE LA FLEUR

Dans un coin de la roseraie, une houri est venue se blottir.
« Personne », dit-elle, « ne nous a rien appris sur l’autre côté de l’univers.
Je ne comprends pas l’aube, ni le soir, le jour, ni la nuit.
Que signifient ces mots : « Il mourut » ou « il naquit » ?
Elle devint une vague de parfum et apparut au sein des fleurs :
C’est ainsi qu’elle pénétra dans le monde de l’ « hier » et du « demain »,
Elle ouvrit les yeux, devint un bouton de rose, sourit un instant,
S’épanouit, s’effeuilla, tomba par terre.
De cette beauté libérée, il demeure un soupir :
On le nomme le parfum.

Muhàmmad Iqbal (1877-1938)


Message de l’Orient, Muhammad Iqbal, Les Belles Lettres, Paris, 1956, p.93.

dimarts, 7 de febrer de 2017

La dansa de Leila

Leila

Frithjof Schuon

(1907-1998)


Persian Lovers:



Si te viera danzar, oh Leila, mi corazón quedaría
encantado y cautivado en el camino interior.
Si pudiera ver tu rostro, me olvidaría de mí mismo,
ya no podría recordar más el mundo.

Leila: ángel de contemplación -
no sé si eres forma o melodía,
canto de amor, dorado cuento de hadas -
o una llamada de embriagada Eternidad.



Frithjof Schuon, Adastra-Stella Maris, J. J. de Olañeta, Palma de Mallorca, 2007, p. 274.

divendres, 6 de gener de 2017

Els mags de l'Orient

Els tresors dels reis mags de l’Orient

Leili Castella


early 17th century 2 youths:


Pels nens, la nit en què els reis mags de l'Orient arriben amb els seus obsequis, és una nit màgica. Els nens saben que en el silenci i la pau de la nit, i només si dormen, els reis, després d’un llarguíssim viatge des de les llunyanes contrades de l’Orient, arribaran guiats per la llum d’una estrella. Els reis mags entraran sigil·losament a l’interior de llurs cases, on hi trobaran aliments i aigua per a ells i pels seus camells, deixaran els seus regals, i amb el mateix misteri amb què hauran arribat, marxaran. A trenc d’alba, els petits correran a despertar els seus pares i el meravellament es dibuixarà en els seus ulls en veure tot allò que els mags els han deixat.

El viatge dels reis mags d’Orient és un relat d’alt contingut simbòlic que admet més d'una lecutra, i és per això que hom pot observar que en ell hi rauen elements molt significatius per a la tradició de l’islam espiritual. Hi ha en primer lloc la idea del viatge. És ben sabut que el viatge de peregrinació a la ciutat de Mecca és un dels cinc pilars de l’Islam. Seria aquest un viatge exterior, safar zâhir. Però hi ha també, ens diuen els místics de l’islam, el safar qalbî, el viatge del cor. És aquest últim el que anhelen realitzar els gnòstics,  a imatge del viatge del cor per excel·lència de l’islam, l’anomenat al-isrâ' wa-l-mi'râj recollit a la sura 17 de l’Alcorà, en virtut del qual, una nit del mes de rajab, el profeta Muhàmmad, a lloms del seu cavall mític al-burâq,  que significa “raig” o “esclat”, va viatjar de Mecca a Jerusalem, i d’allà va travessar els cels fins arribar a la presència divina.

El viatge dels reis mags d’Orient té lloc, com no podia ser d’altre manera, de nit,  l’espai simbòlic per excel·lència on tenen lloc els besllums del món subtil i on a l’empara de la seva foscor, el viatger pot contemplar el fulgor de les estrelles. També, com ja s’ha apuntat, el viatge del profeta Muhàmmad va tenir lloc de nit, “dans le moment le plus cher aux amants”, en paraules del gran mestre sufí Ibn ‘Arabî (m. 1240), al comentar la citada sura 17 de l’Alcorà.

Els reis mags de l’Orient porten regals, i un dels més fabulosos és recordar-nos l’existència del corrent teosòfic ixraqí o, il·luminatiu, llegat del gran mestre sufí persa de la Llum, Suhrawardí Maqtul (m.1191). Ell va saber pouar en el pensament de l'antiga Pèrsia per rescatar-ne la saviesa de la Llum dels antics mags o savis, reformulant-la i perllongant-la des del pensament islàmic. La paraula ixrâq, "orient", no és en aquest context una mera referencia geogràfica o ètnica, sinó que té un profund sentit espiritual: "La luz que se levanta en Oriente es la manifestación o epifanía primordial del ser y es, correlativamente, la percepción espiritual que tiene lugar en las conciencias. Así como oriente es, en el mundo sensible, el lugar por el que el Sol rompe las tinieblas de la noche con los primeros resplandores de la aurora, así también designa, en el cielo espiritual del alma, el instante epifánico del conocimiento de sí, un conocimiento que es básicamente, presencia a sí mismo del ser que conoce, quien, en su conocer, es uno con el conocimiento. "[1]

El fabulós coneixement que ens porten els mags d’Orient no és un mer coneixement teòric: implica, igual com en els nens el matí de reis, un meravellament (hayra) extraordinari, “un évènement de l’âme”, ens dirà Henry Corbin, el qual afegirà: “pour que la doctrine devienne événement de l’âme, il faut que le pèlerin mystique s’éveille à la conscience de cet événement comme de quelque chose qui lui arrive réellement à lui, et dont il est en sa personne la réalité et la vérité”. [2]

Els reis mags d’Orient ens recorden doncs la font d’inacabable saviesa que rau a l’ ishrâq, i els nens ens indiquen com atansar-nos al misteri. Els gnòstics de l’islam distingeixen tres tipus de viatge: el viatge envers Déu; el viatge en Déu que submergeix a aquell qui l’emprèn en un meravellament sense fi; i el que en definitiva realitzen els mags de l’Orient, el viatge a partir de Déu, el qual no té altre finalitat que regalar i compartir els tresors de saviesa amb tots aquells qui acceptin les lleis del viatge.


[1] Sihâboddîn Yaha Sohravardï, El encuentro con el ángel, Trotta, Madrid, 2002, p. 15.
[2] Sohravardî, L’Archange Empourpré, Paris, Fayard, 16, p. 228. Traducció del persa i de l’àrab a càrrec  d’Henry Corbin.




diumenge, 25 de desembre de 2016

Riera i Aragó, D'avions i submarins



Josep Maria Riera i Aragó o l'avió per volar de matinada sobre els rius d’Orient

 Leili Castella


Recalen actualment a Barcelona importants exposicions internacionals d’art, i això fa que d’altres d’aparentment menys enlluernadores puguin passar desapercebudes. És per això que cal fer esment de l’exposició que  la Galeria Eude dedica a l’obra, plena de màgia i delicadesa, de Josep Maria Riera i Aragó.

Nascut l’any 1954 a la ciutat comtal, Riera i Aragó ha anat desenvolupant la seva obra escultòrica, pictòrica i gràfica a través de l’estudi incansable d’unes poques formes carregades de simbolisme: submarins, vaixells, arquers, avions i zepelins.

Fascinat per treballar materials que ja han tingut una vida útil i en comencen una  altra d’insospitada, Riera i Aragó no ha dubtat a utilitzar per a les seves escultures peces de coure de la teulada de la catedral de Gante o fragments d’acer del vell remolcador Montserrat comprats al port de Barcelona.

Resultat d'imatges de riera i aragó

Meravellat pel cel i pel mar, Riera i Aragó fa que les seves figures sorgeixen d’un espai intermedi en el qual allò que és subtil es materialitza mentre que allò que és material es subtilitza. I és així com els avions volen en immensos mars de sorra i els vaixells floten en cels infinits. Els moviments dels artefactes de Riera i Aragó desprenen silenci, lentitud i poesia. Cada obra expressa matisos importants, tal com queda reflectit en cadascun dels seus títols: “Avió per passar desapercebut entre els ocells”, “Submarí per navegar per la lluna plena”, “Submarí per mirar estrelles els dies ennuvolats”, “Avió per volar de matinada sobre els rius d’Orient” o “Avió utilitzable per a nens fins als  anys”.  

Imatge relacionada

Les obres de l'artista són plenes de llibertat i de puresa i per això només pot entendre-les i gaudir-ne amb plenitud aquell qui sap mirar-les amb els ulls nets dels infants. De fet vàrem visitar l’exposició amb un nen ben petit, el qual, tot just entrar, va aparcar el seu patinet  per anar a tocar un dels submarins exposats. La galerista, lluny de prohibir-li que el toqués, el va posar a les seves mans. El petit, després d’observar-lo atentament, va afirmar que era un submarí que no podia avançar perquè li faltava una hèlix. La galerista li va contestar que tenia tota la raó, que l’escultor l’havia fet així perquè no volia que el submarí avancés. Va començar aleshores una intens intercanvi d’opinions entre el nen i la senyora mentre anaven comentant les diverses obres mostrades.

Resultat d'imatges de riera i aragó

Tal va ser la connexió entre ambdós, que al final del recorregut la galerista va dir al nen que si volia fer un dibuix de com entenia que havia de ser un submarí que pogués navegar, el faria arribar al Sr. Riera i Aragó. El petit va acceptar amb gust i amb un llapis daurat va fer dos dibuixos mecànicament molt minuciosos. I vet aquí que des de fa uns quants dies, als submarins i avions de Josep Maria Riera i Aragó els fan companyia un submarí amb les hèlixs suficients per navegar i un Titànic del color de l’or.


Riera i Aragó, D’avions i submarins. Galeria Eude. Barcelona, Consell de Cent, 278. Fins al 5 de gener.

divendres, 16 de desembre de 2016

Shab-i 'arûs - 2016

Shab-i 'arûs - 2016
Aniversari de la mort de Hazrat Mawlânâ Rûmî


(17 de desembre de 1273 - 17 de desembre de 2016)




Imatge relacionada


Notre mort, c'est nos noces avec l'éternité.
Quel est son secret? "Dieu est Un". (*)

Mawlânâ Rûmî (m. 1273)



 (*) Mawlânâ Djalâl od-Dîn Rûmî, Odes mystiques, Éditions du Seuil, Paris, 1973, p. 318, en traducció d’ Éva de Vitray-Meyerovitch i Mohammad Mokri. 

dilluns, 12 de desembre de 2016

Mawlîd an-Nabî

Mawlîd an-Nabî
(11 de gener del 2016 - 12 de rabi'a al-awwal de 1438)


Anniversari del naixement del profeta Muhàmmad




Prière du Prophète

O mon Dieu! Mets une lumière dans mon cœur, une lumière dans mon tombeau,
Une lumière dans mon ouïe, une lumière dans ma vue, une lumière dans mes cheveux,
Une lumière dans ma peau, une lumière dans ma chair, une lumière dans mon sang,
Une lumière dans mes os, une lumière devant moi, une lumière derrière moi,
Une lumière sous moi, une lumière au-dessus de moi, une lumière à ma droite et une lumière à ma gauche.
O mon Dieu ! Accrois ma lumière, donne-moi une lumière, fais-moi lumière, ô lumière de la lumière, par Ta miséricorde, ô Miséricordieux !




Antholoie du soufisme, Eva de Vitray-Meyerovitch, Sinbad, Paris, 1978, p. 151



dimarts, 6 de desembre de 2016

La porta del cor

De portes i ruines


Arched Window in the Old Marinid Mosque



Me sentaré a la puerta de mi corazón, ¡Amigo mío!
a fin de bautizar esta ruina con tu Nombre.
Dibujaré sobre sus muros la bella imagen de tu cara
para ver claramente tu presencia.
Una y otra vez invocaré tu Nombre,
hasta que tu mensaje brote de la Kaaba de mi corazón.
A la sombra del corazón, íntimamente unido a Ti,
beberé con pureza tu vino siempre fluido.
Arruinaré esta casa de mi corazón sólo por Ti
y por Ti, Amigo mío, perderé la vida.

Dr. Javad Nurbakhsh (1926-2008)


Javad Nurbakhsh, Diwan de poesía sufí, Editorial Trotta, Madrid, 2001, p. 322.

dimecres, 12 d’octubre de 2016

'Ashûrâ'



Dia de la 'Ashûrâ'
10 Muharram 1438


Mosque of Imam Hussein in Karbala, Iraq:

Ra's al Husayn

Los fieles oran en tu mezquita,
los sufíes entonan los Nombres de Dios,
los nacimientos y las muertes
puntean las visitas a tu lugar sagrado,
oh Husayn,
tú que fuiste la luz de los ojos
de quien Dios amó por sobre todas sus criaturas.
(...)
La Verdad a cuya morada tus reliquias terrenas
nos guían a través de la baraka que derraman,
nos evocan el mensaje de tu vida,
que no es otro que el triunfo final de la Verdad.
Ella sola habrá de tener la última palabra.



Seyyed Hossein Nasr (1933-)

dimarts, 13 de setembre de 2016

ʿîd al-kabîr, Festa del Sacrifici



Abraham o l' essència de l’hospitalitat

Leili Castella



Qazvin] Iran, vers 1595 Papier, 192 f., 29,5 x 20,5 cm BNF, Manuscrits orientaux, supplément persan 1313, f. 40 Abraham (Ibrâhîm) , sacrifice:

L’Alcorà, en la sura 4 aleia 125, atorga a Abraham el sobrenom de jalîl, l’amic íntim: “Déu va agafar Ibrahim i en va fer el Seu amic íntim”. Laila Khalifa en el cinquè capítol del seu llibre Ibn ‘Arabî, l’initiation a la futuwwa [1], parla en profunditat del ric simbolisme que Abraham tenia a ulls del gran mestre sufí Ibn ‘Arabî (m. 1240), i explica que la paraula jalîl prové de jalala, mot que evoca l’idea d’impregnació, de fusió o d’incorporació, “comme le sel imprègne le pain, ou comme la nourriture imprègne le corps de celui qui la consomme” [2]. 

Quan dos éssers han compartit pa i sal, continua Khalifa, neix entre ells, si arriba el cas, el deure de sacrificar-se l’un per l’altre. La julla o amistat íntima a la qual ens referim, és exigent, atès que implica seguir el dîn de l’Amic. La paraula dîn es tradueix sovint per “religió”, però Ibn ‘Arabî l’entén més aviat en el sentit d’ ”hàbit” o “costum”, basant-se en una dita del Profeta Muhàmmad segons la qual “L’home segueix el costum del seu amic íntim”. I és així com, en paraules de Laila Khalifa “étant le khalîl d’Allah, Abraham suit l’ “habitude” (autrement dit, la coutume) d’Allâh: Allâh est généreux avec toutes les créatures sans exception, et ainsi est Abraham, l’ami d’Allâh” [3].

No hi ha generositat veritable sense hospitalitat, i, també a imatge de la d’Allâh, Abraham n’és el més alt paradigma. Així ho expressa l’Alcorà a la sura 11,69: “A Abraham el van visitar els Nostres missatgers, amb bones notícies de salvació. Van dir “Salâm (amb pau)! “. Ell va respondre “Salâm!”. Els va portar ràpidament un vedell rostit”. És interessant recollir que, per a Ibn ‘Arabî, és precisament en nom de l’hospitalitat envers Allâh, que Abraham estava disposat  a sacrificar el seu propi fill.

En un relat visionari, Ibn ‘Arabî veu com  Déu li demana quin creu que és el motiu pel qual Abraham havia de dur a terme tan radical ofrena. I Ibn ‘Arabî respon: “Per tal que la generositat d’Abraham sigui una veritat provada”. Deú li demana aleshores què entén per generositat i, en traducció de Laila Khalifa, Ibn ‘Arabî va contestar: “L’hospitalité (quirâ) offerte à l’hôte, puisque’elle [la présence divine] est descendue en hôtesse et qu’il lui a donc ofert l’hospitalité”.

L’amistat íntima es forja en la superació de proves difícils. Així ho havia mostrat ja Abraham quan ell mateix es va llençar al foc després de destruir tots els ídols adorats pel seu poble. Però a Abraham li quedava una prova encara més delicada, la prova de les proves: sacrificar el seu fill, “aussi cher que la “fraîcheur de l’oeil” (qurrat al-‘ayn), “trésor de ses entrailles” (faldhat kabidih) [4]. Ja hem vist com per a Ibn ‘Arabî, el sacrifici del fill era un acte d’hospitalitat envers la presència divina i per tant, un acte d’abnegació extraordinària. I és que segons el gran mestre sufí, el cavaller espiritual o fatâ és aquell qui, com un cadàver en mans de qui el renta, en tot prefereix Déu a si mateix.

Aquestes línies no són més que una petita mostra del ric simbolisme que nia en el sacrifici del xai que el pelegrí realitza al finalitzar el hajj o peregrinació a la ciutat de Mecca, i que avui celebra el món musulmà. Com és ben sabut, quan Abraham era a punt de sacrificar el seu fill, Déu el va aturar i li va permetre substituir  el seu fill per un xai com a ofrena. La figura d’Abraham, amb la seva entrega confiada i sense condicions a Allâh, ens mostra així el veritable significat de la paraula “islam”. 

En un relat simbòlic d’ascensió, Ibn ‘Arabî, en arribar al setè cel, rep l’hopitalitat del jalîl, és a dir d’Abraham. Ibn ‘Arabî li pregunta què és allò que ha d’aprendre d’ell, i Abraham li respon: “En accordant aux autres la faveur de la nourriture, O fils, ne sais-tu pas que, grâce au jûd (générosité, abondance) apparaît l’existence (wujûd), et grâce à l’abnégation apparaissent les secrets?”[5]

[1] Laila Khalifa, Ibn ‘Arabî, l’initiation a la futuwwa, Les Éditions Albouraq, Paris, 2001.
[2] Ibídem, p. 207.
[3] Ibídem, p. 208.
[4] Ibídem, p. 213.
[5] Ibídem, p. 216.


diumenge, 11 de setembre de 2016

Diada Nacional de Catalunya 2016



Diada Nacional de Catalunya
11 de setembre de 2016


Resultat d'imatges de castellers 

Un altre signe Seu, miraculós, que Ell ha fet,
és que creà els cels i la terra,
les diferències de les vostres llengües,
la varietat de tots els colors de la vostra pell.
Això són signes miraculosos, per a la gent que vol saber!

Alcorà, 30,22



dimecres, 20 de juliol de 2016

No oblidem...


Let us not Forget

Seyyed Hossein Nasr




Foto: Mustafa Dedeoglu




Let us not forget who we are, whence we came, where we shall go;
Let us not forget that pre-eternal day when we bore witness,
Bore witness to His Lordship with a resounding yea,
Which does still echo under the vaults of the celestial realm.

Let us not forget the intimacy of the Beloved’s embrace,
The warmth of Her bosom when we in union were.
We have now fallen and forgotten who we are,
Wandering on earth with no compass in hand.

Bu we can remember, so let us not forget.
Let us not forget that although cast in this lowly world,
Although blinded by veils of neglect and heedlessness,
Although forgetfulness our second nature has become,
We are placed here on earth to remember and can remember.

Let us not forget then to remember our Origin and End,
To remember who we really are as we make this journey of earthly life.


Seyyed Hossein Nasr, The Pilgrimage of Life and the Wisdom of Rumi, The Foundation for Traditional Studies, Oakton, 2007, p. 29.